Red Mundial de Oración del Papa

Apostolado de la Oración - España

— Pas 2: El cor humà,
inquiet i necessitat —

Desitgem la felicitat i la cerquem per diversos camins. Rebem de Déu el do d'estimar i viure la vida amb generositat. Malgrat això, sovint ens sentim pobres i desorientats, entre frustracions i desigs profunds, incapaços de resoldre la nostra crisi personal i de trobar la pau interior.

Proposem aquí un itinerari de fe, d'oració i de vida, adient per qui està en recerca interior, reconeix la seva necessitat i vol rebre a Jesucrist en el seu cor. És el camí dels humils, on la pròpia debilitat i vulnerabilitat no són un impediment sinó, més aviat, el millor capital per la trobada amb un Déu que s'inclina vers el pobre.

Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua" (Salm 63,1)

" Des de l'abisme et crido, Senyor; Senyor, escolta el meu clam" (Salm 130, 1-2a)

"Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!" (Mt 5,3)

"¿Adónde te escondiste amado, y me dejaste con gemido?..." (Sant Joan de la Creu, Cántico Espiritual)

"Ens has fet, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu" (Sant Agustí, Confessions)